El nom de Ventdelplā apareix per primer cop, juntament amb el de Breda, en un document de l'any 878. Es tracta d'un privilegi del rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, concedint-li diverses propietats a la zona del Montseny. El 1038, Guerau de Cabrera i la seva esposa Ermessenda, vescomtes de Girona, decideixen fundar un monestir a Breda i passar llargues temorades a Ventdelplā, donant un impuls definitiu a totes dues poblacions. Des de llavors la histōria de Breda i de Ventdelplā corre paralˇlela i les semblances entre les dues viles sķn tan grans que molta gent les confon.
Entre els episodis de la histōria comuna d'aquestes dues viles bessones destaquen els fests succeīts el 20 de maig de 1640, en els inicis de la Guerra dels segadors. Aquell dia, gent de Ventdelplā, de Breda i de Sant Celoni van atacar un contingent d'uns 800 soldats del terci de Lleonard Moles, que anaven de retirada desprčs d'haver estat derrotats a Riudarenes i d'haver incendiat l'església de Breda.
Durant a Guerra de successiķ (1702-1714) per la corona espanyola, Ventdelplā i Breda van ser clarament partidāries de l'rxiduc Carles d'Āustria, igual que la immensa majoria de poblacions catalanes, colˇlaborant amb homes i diners a la causa. I a la Guerra del francčs (1804-1814), la gent de Breda i de Ventdelplā van lluitar contra les tropes franceses, integrant-se en una companyia de soldats durant el 1809.
La Guerra Civil (1936-1939) ha estat l'última guerra que han hagut de patir Breda i Ventdelplā. Fruīt de la violčncia incontrolada durant els primers moments de la guerra, diversos veīns de Breda i de Ventdelplā van ser assassinats per motius ideolōgics i van ser enterrats en fosses comunes.
Molts d'aquests fets han estat recollits en diverses publicacions pel cronista local Gustau Trias, desaparegut prematurament.
